Cercar en aquest blog

dijous, 27 de maig del 2010

PacMan+Google=-5 Millons d'hores de productivitat


El dia que Google va homenatjar a Pac-Man, diverses generacions de jugadors van voler provar la versió que oferia Google del popular joc de recreatives dels anys 80 i recordar tardes de duros i pessetes perdudes a favor d'unes màquines que no necessitaven més que un joystick i dos botons. No obstant això, tot té un cost econòmic: la curiositat ha robat al món 4.820.000 d'hores de productivitat.

Prenent un sector aleatori d'usuaris,prop de 11.000 persones que dediquen al voltant de 3 milions segons en Google aquell dia, l'usuari va passar 36 segons més a Google.com divendres que el cercador incloure el Doodle jugable de Pac-Man.

La pàgina va recollir dades de Wolfram Alpha, segons els quals, Google va tenir al voltant de 504.703.000 de visitants únics el 23 de maig.

Google Pac-Man va robar 4.819.352 hores el que es tradueix en 120.483.000 de dòlars, si l'usuari típic de Google té un cost de 25 dòlars l'hora.

Per aquest mateix cost, es podria reclutar tots els 19.835 empleats de Google, Larry i Sergey inclosos, i tenir-los contractats durant sis setmanes per dur a terme qualsevol projecte imaginable.

La inestabilitat de no tenir internet


Avui dia, els usuaris tenen una dependència de Internet de quasi un 90% . 8 de cada 10 persones entren un dia mínim a Internet. Ja sigui per mirar el diari, el correu, xatejar o simplement buscar algun tipus d'informació.
Que passaria si un dia ens llevem i no tenim Internet al lloc habitual on ens connectem?
Hi ha hagut mes d'una persona que ha entrat en ansietat per culpa d'aquest tema. Hi es que podem viure sense Internet?
Be que fa 20 anys això Internet a aquí quasi ni es sabia el que era i ara inclús nens de 5 anys hi estan enganxats.
Que passaria si per un dia tanquessin tots els servidors del mon?
Hi ha massa gent dependent d'aquest invent anomenat Internet. Que ames a mes no es ni real. Trobo que a nivell informatiu es el lloc perfecte. Qui no ha pogut saber be del que parla mes d’un cop gracies a la Wiki o altres webs educatives. Però també concretar que hi ha moltíssim mal a Internet. Molt mes que no educació.
Tindríem que ser menys dependents a Internet?

LDAP


Avui dedicarem aquest petit espai a parlar d'aquest servei.
Lightway Directory Acces Protocol es un protocol a nivell d'aplicacio que ens permet la connexio a uns directoris a nivell de xarxa del que son molt poc pesants(lleugers).
Em vull centrar mes en el tema usuaris. Que seria com un complement de LDAP.
Molts cops els treballadors fan la feina al seu ambit de treball i en quant arriben a casa no hi pensen mes. PEro imaginem que marxem de l'ambit de treball amb una tasca a mitjes i ens la volem treure de sobre el mes aviat possible.
A ningu li agradar portar-se la feina a casa, pero si toca, toca. Els usuaris LDAP el que permeten es obrir directament tot un ambient de treball via xarxa amb els recursos minims. Casi casi es podria dir que se t'engega tot el teu S.O desde el servidor LDAP ben configurat.
LDAP ames ofereix un munt de possibilitats mes pero. Imaginem que tenim un LDAP usuari penjat a internet i que hi poguem accedir sempre que hi volguem. Es perfecte. Poder accedir al teu ordinador practicament des de qualsevol ordinador del mon.
La caracteristica de LDAP es que nomes executa els serveis i dimonis minims per el maxim rendiment en el nostre entorn online.
Qui sap. POtser algun dia som treballadors RETA i necessitem el nostre S.O a qualsevol lloc.
Tambè especificar que sempre tindrem que canviar protocols i temes de seguretat perque no arribi a filtrar-se ningu no desitjat.